Com deia el meu avi, en pau descansi, jo no sé en quin món visc. Cada dia que passa veig com els que tenen poder o prenen decisions les fan amb el menys comú dels sentits, com va dir algú parlant de sentit comú.
Com vaig escriure en un post anterior sobre la política del nostre país aquí no hi ha ningú, i potser ni jo mateix, que aprengui res. Ara que ja s’han girat les tornes es nota que les meves il·lusions, diguem il·lús, s’han esvaït mesclades dins l’aire. Els uns que ara ja tenen el poder i s’autoproclamen “el govern dels millors” menteixen al currículum i aquí no passa res, fan a mitges les coses que tenien al seu programa, ... I els altres es dediquen a posar notes quant ells potser no han passat del cinc, per ser generós. Tot segueix igual. Els polítics per aquí i el poble per allà. I si com a mínim el camí dels polítics fos mes o menys correcte perfecte. Però més aviat sembla que les disputes segueixen en comptes de fomentar la cohesió per a poder sortir d’aquest sotrac en que tots plegats, si tos plegats, en em posat.
Per altre banda parlant de temes comercials seguim els mateixos dinosaures egocèntrics e immobilistes que destrueixen nous models de negoci mentre ens insulten dient que tots som una colla de pirates. Que jo sàpiga fins a dia d’avui porto ulleres i no un pegat que em tapa un ull. Bé bromes a part el que vull dir és que Spotify suprimeix de manera subtil aquella formula que l’ha portat on és per tal de poder entrar al mercat dels Estat Units d’Amèrica. Mal que ens pesi a molts el melic del món comercial. La llibertat de triar si vols els seu serveis pagant i obtenir els seus serveis amb privilegis i sense publicitats o estar d’acord en no tenir privilegis i escoltar publicitat, fins i tot en els pitjors moment, per obtenir la música subvencionada. Primer passar de Free, per mi el model idoni, a Open que ja era un xic escàs però suportable. Ara dir-nos que és manté la gratuïtat però només escoltant 5 vegades una cançó i 10 hores al més es com paga o fot el camp d’una manera hipòcrita, paraula de moda a un club de futbol de Madrid. El fons és important però les formes també. Per mi, i que consti de marketing no hi entenc ni un borrall, seria dir tot passa Free durant sis mesos i després o pagues o no escoltes. Encara que això segueixi destruint la llibertat que per mi tenia Spotify. En resum els dinosaures desmunten el model que funciona i on, casi, tothom esta content.
En fi no caurem en pessimismes “baratus” ara que estem de crisi. Per sort els moviments socials estan per davant de les noses burocràtiques i egoistes dels que tenien el poder i tenen por de perdrel.
